L’equip sènior dels vilanovins va imposar-se a casa aquest dissabte al RC Martorell en un partit on el desordre fou la tònica dominant. Els visitants van plantejar un joc tancat, plagat de rucks i intents d’avançada per l’eix profund. Tot i així, en línies generals hi va haver nombrosos pèrdues de pilota i una evident manca de continuïtat.
A la cita va faltar l’àrbitre, raó per la qual es va haver de recòrrer a un “voluntari” que dirigís l’encontre; un integrant de la delegació del Martorell va assumir la tasca, però no va poder imposar la seva autoritat, les indecisions es van succeir i es van produir alguns moments de tensió. Tot i així, a mesura que avançaren els minuts els jugadors d’ambdós equips se’n van adonar de la necessitat de col•laborar per dur el partit a bon port; el desgast produït per les constants fases de contacte va anar calmant els ànims, i el rugby va anar guanyant terreny,
Va obrir el marcador el XV de Martorell, gràcies a un assaig de càstig perfectament sancionat; el SEL Vilanova va respondre, minuts més tard, amb un assaig de la mà del seu mig de melée Julls Martínez. Amb el partit igualat a 7, i a mesura que transcorrien els minuts, els vilanovins van començar a mostrar una millor circulació de l’ovalada, en combinacions entre davantera i tres quarts. Especialment durant el segon temps aquesta millora es fa evident sobre la zona de marca rival: Julls i Tortu per dues vegades, i Pepo i Dani Porlan una, van plantar l’oval en zona de marca dels de Martorell.
La de dissabte va ser una nova demostració dels progressos d’aquest equip, que ja s’ha guanyat el respecte dels rivals; l’actitud és una marca de la casa, però també val la pena destacar algunes millores en la tècnica individual.
A la cita va faltar l’àrbitre, raó per la qual es va haver de recòrrer a un “voluntari” que dirigís l’encontre; un integrant de la delegació del Martorell va assumir la tasca, però no va poder imposar la seva autoritat, les indecisions es van succeir i es van produir alguns moments de tensió. Tot i així, a mesura que avançaren els minuts els jugadors d’ambdós equips se’n van adonar de la necessitat de col•laborar per dur el partit a bon port; el desgast produït per les constants fases de contacte va anar calmant els ànims, i el rugby va anar guanyant terreny,
Va obrir el marcador el XV de Martorell, gràcies a un assaig de càstig perfectament sancionat; el SEL Vilanova va respondre, minuts més tard, amb un assaig de la mà del seu mig de melée Julls Martínez. Amb el partit igualat a 7, i a mesura que transcorrien els minuts, els vilanovins van començar a mostrar una millor circulació de l’ovalada, en combinacions entre davantera i tres quarts. Especialment durant el segon temps aquesta millora es fa evident sobre la zona de marca rival: Julls i Tortu per dues vegades, i Pepo i Dani Porlan una, van plantar l’oval en zona de marca dels de Martorell.
La de dissabte va ser una nova demostració dels progressos d’aquest equip, que ja s’ha guanyat el respecte dels rivals; l’actitud és una marca de la casa, però també val la pena destacar algunes millores en la tècnica individual.
Crònica realitzada per
Raúl Martínez Delgado
El XV titular
Àlex Ginés, Jorge Cabezón (cap.), Pau Marc Mestres
Jordi Pachón, Joan Manuel Mallofre
Jordi Ares, Xavier Peiró, David Porto
Julls Martinez Delgado, Pepo Martinez Delgado
Daniel Porlan, Antonio Pereyra, Carles Viña, Jaume Pujante
Fabio Marras
Suplents
Tortu Martinez Delgado, Andoni Bengoetxea,
Ismael Ripoll, Albert Puig Pascual
