Benvolguts, companys de junta, jugadors, familiars i amics:
Voldria amb aquestes breus ratlles explicar uns sentiments i sensacions que tinc des de que vaig anunciar la meva marxa del club a final d’aquesta temporada.
Al llarg de la meva vida com a jugador de rugby he passat per diversos clubs, tant a la meva Argentina natal, com en aquesta Catalunya que m’ha acollit. Tots clubs tenen la seva amb la seva història i era jo el que m’adaptava. El que m’ha passat al SEL Vilanova ha estat una experiència única i irrepetible i sempre me l’enduré amb mi. M’estic referint al fet de "crear" un club de rugby del no-res. De construir amb l’esperit d’un pioner i projecte comú, amb generositat i valentia i sabent que tu has format part d’aquest procés. M’estic referint al fet, de com alguna vegada ha repetit el nostre president, que aquest club no té un propietari, els propietaris són els socis i jugadors, però dels pioners, dels primers (i jo he estat un d’ells) n’és una mica més.
Encara avui recordo algunes cares de nens (i no tan nens) quan per primera vegada tocaren una pilota de rugby, o quan els hi explicava com es fa un placatge … Avui quan miro com juga el nostre equip sènior, i com de lluny ha arribat la nostra escola de rugby, no puc sinó emocionar-me i pensar que jo també he participat en la construcció d’aquesta il·lusó col·lectiva.
No sé on portarà el futur … El rugby és la meva passió i no faig més que seguir-la … però si sé una cosa, sempre portaré el SEL Vilanova i la Geltrú al meu cor.
Gràcies a tots. Visca el SEL!!!!
